Miquel Porta, director de l'informe i catedràtic de Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat categòric a l'hora de qualificar els compostos orgànics persistents (COP) com un 'risc real per a la salut humana'. Anant més enllà, i tot reconeixent la dificultat de demostrar-ho, Porta considera que els COP 'contribueixen a causar una part important de les patologies que més afecten a les persones grans, des de la diabetis fins a certs tipus de càncer'.

Aquesta opinió és àmpliament compartida per bona part de la comunitat científica internacional, que no dubta a buscar l'origen de la creixent incidència sobre la població de patologies com ara la Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple (SSQM) o la fatiga crònica en els entorns químicament contaminats en què tots ens movem diàriament.

Amb aquest informe, el Departament de Salut Pública vol definir 'un punt zero' que serveixi per orientar les polítiques governamentals de vigilància ambiental. Unes polítiques que, val a dir-ho, ja tenen un guió ben establert amb l'anomenat Conveni d'Estocolm sobre Compostos Orgànics Persistents.

L'acord, aprovat l'any 2001 en el marc de l'ONU i posteriorment ratificat per la Unió Europea, preveu la prohibició d'utilitzar les substàncies químiques més tòxiques i nocives per a la salut i determina quines son les mesures que s'han d'adoptar per evitar riscos en la manipulació d'altres compostos que poden arribar a ser perillosos.

• Descarrega't el text de la Convenció d'Estocolm (pdf.castellà)